Segueix la lluita contra les prospeccions al Cap de Creus
vaixell d’exploració petrolífera
"El Ministerio de Medio Ambiente, de l’anterior legislatura espanyola, va iniciar, a través de la Fundación Biodiversidad i amb fons d’Europa (més de 12 milions d’euros), el programa INDEMARES. El govern actual, no es cansa de “vendre” l’INDEMARES a tort i a dret, com si fos cosa seva, obviant la Directiva Europea que els obliga a crear reserves marines per a protegir la biodiversitat, ja que Espanya és el país cuer en la llista de Km quadrats de mar protegit.
Però, és clar, la protecció de qualsevol aspecte del medi ambient, no dona diners, ans al contrari en costa, segons els seus ulls. Per tant, paral·lelament el govern atorga permisos a una multinacional escocesa (BOE del 17 de Gener del 2013), a traves d’una filial espanyola CAPRICORN SPAIN LIMiTED, 12 permisos per a prospectar hidrocarburs al subsol del fons marí en front de la Costa Brava.
1.155.951 Ha per a prospectar. Des de més enllà de la frontera francesa fins l’altura de Vilanova, passant pels canons submarins del Cap de Creus, la Fonera i Palamós, fins a 120 milles mar endins, en algunes zones (més de 200 Km).
De res serveix haver constatat la presència de rorquals comuns, catxalots, dofins o caps d’olla. Sembla que de res serveix que hi hagi directives europees que protegeixen aquests animals i d’altres, com la directiva 92/43/cee (coneguda per la Directiva d’Hàbitats). Tampoc les lleis nacionals que protegeixen tant els espais com la fauna i flora que s’hi troba.
De res serveixen els treballs finançats pel CSIC (del govern) que desvetllen un dels esculls de corall de profunditat més grans i rics del planeta.
De res serveix que sigui una de les zones més productives de la Mediterrània on hi calen les confraries de Rose, Port de la Selva, Llança, Palamós o Blanes, entre d’altres.
Vindran amb els seus “canons acústics” (Air Guns), emetent explosions a tort i adret per a veure si sota els dipòsits de sal de la llera marina s’hi troben bosses de gas o de petroli, fotent enlaire tot bitxo vivent, destorbant la comunicació dels cetacis, matant tot el que es posi pel mig. Per no parlar dels beneficis que alguns obtindran si s’hi troba alguna cosa. Alguns pocs, però no els qui vivim a la costa. Convertiran les viles i pobles en ports d’amarratge de les flotes, els hotels en cases de “relax” i les platges en el destí de les boletes de quitrà o taques de petroli que sempre s’escapen.
bola de quitrà a la platja
I llavors em pregunto. Servirà d’alguna cosa que ens hi oposem? Serà útil manifestar-se, signar o emprendre accions legals per aturar-ho? És aquest el paisatge que vols veure quan seguis vora el mar?
el paisatge marí del meu poble?
Sembla que a Madrid només hi ha ulls pel diner ràpid, pel que et pots embutxacar com a prebendes o favors, i d’això el petroli en sap molt.
Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)
No se vosaltres, però jo no vull viure en un planeta on un bitllet de 100€ te més valor que el vol d’una baldriga, on tenir un cotxe bo sigui més preuat que sentir el buf d’un rorqual, on un càrrec sigui millor que un mar blau. I com no entra dins el meu pla de treball anar-me’n d’aquest món voluntàriament, penso deixar-m’hi la pell per a evitar-ho. Prenent com a model un company de lluita que a les Nacions Unides va aixecar els braços i va dir: “Tinc una branca d’olivera a la ma dreta i un fusell a la ma esquerra, si us plau, no feu que la meva ma esquerra oblidi que hi ha una ma dreta”. El vol de la baldriga, el buf d’un rorqual o la llum del mar a la posta de sol, s’ho valen."
Escrit per Albert :: Projecte NINAM :: projecteninam.wordpress.com
