Carlos Duarte: «L'oceà és més vulnerable del que ens pensàvem fins ara»
Carlos Duarte desborda entusiasme malgrat les marques de cansament que li solquen la cara. És el migdia de dijous passat i el vaixell oceanogràfic de l'Armada Hespérides acaba de culminar la principal missió d'investigació marina de la història d'Espanya. Mentre mostra les dependències de l'Hespérides a uns amics que han anat a rebre'l a la base de l'Armada a Cartagena, Duarte, que és professor del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i director de l'Expedició Malaspina, no deixa de parlar del «valuós tresor» que la nau porta a les bodegues, extret dels abismes dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic.
- ¿Missió complerta?
- L'Expedició Malaspina ha complert de sobres els seus objectius. Hem recollit 120.000 mostres d'aigua, aire i plàncton, moltes més que les 70.000 que havíem projectat recollir. Però aquí no s'acaba la feina que hem fet. La tasca continua ara a terra. Ara hem de seqüenciar i analitzar aquestes mostres, una tasca que durarà uns quants anys.
- En paraules del president del CSIC, Rafael Rodrigo, «ara ve el millor». ¿Què espera d'aquestes anàlisis?
- El que portem a les bodegues de l'Hespérides és un autèntic tresor. Al segle XVIII, l'expedició del navegant Alejandro Malaspina [que dóna nom a la que acaba de finalitzar l'Hespérides] va retornar cap a Espanya uns vuit milions de pesos, una quantitat que suposava una cinquena part dels recursos del Banco de San Carlos d'aquella època. El tresor que porta l'Hespérides no té menys valor. És la col·lecció més gran de mostres de l'oceà profund que existeix. Vénen ultracongelades a 80º sota zero. Una vegada seqüenciades, obtindrem el mapa genòmic més complet dels oceans. La gran majoria dels estudis científics existents, com els de John Graig Venter [investigador i empresari nord-americà, i un dels pares del genoma humà], es limiten a les aigües de les capes superficials, és a dir, fins a uns 200 metres de profunditat. El nostre treball comprèn des de la superfície fins més de 4.000 metres de profunditat. Es tracta del primer estudi complet de les zones profundes dels oceans.
- ¿Quina serà la seva utilitat?
- Avaluar amb precisió l'impacte del canvi global en els oceans i en la seva biodiversitat. I contribuir també a la recerca de noves fonts d'energia, de nous fàrmacs i aplicacions en biomedicina, i de recursos alimentaris.
- Quan encara falta analitzar les mostres recollides, ¿l'expedició ja ha reportat algun descobriment o conclusió?
- Haurem d'esperar almenys dos o tres anys per extreure conclusions del treball amb les mostres. A més a més, una sèrie d'elles es mantindran ultracongelades fins d'aquí 30 anys perquè puguin ser estudiades amb els coneixements i les tecnologies disponibles que existeixin aleshores. Però de moment ja hem confirmat algunes novetats. Per exemple: l'oxigen està disminuint en les aigües oceàniques equatorials, i no només als marges contaminats. Això estava pronosticat que passaria en el futur, però hem constatat que ja està passant actualment. És una mala notícia per a la vida de tots els organismes marins que respiren. També hem comprovat que la radiació ultraviolada penetra en les aigües a més profunditat del que es creia fins ara. Es creia que no baixava més de 20 metres, però hem comprovat que arriba fins als 66. La radiació ultraviolada dificulta la vida i la capacitat de reproducció del fitoplàncton [les algues unicel·lulars de les quals depèn la funció de l'oceà com a embornal de part del diòxid de carboni (CO2) que s'emet a l'atmosfera]. La conclusió és que l'oceà és més vulnerable del que ens pensàvem fins ara.
- ¿No porta cap troballa positiva?
- Sí. Hem trobat a 4.000 metres de profunditat fitoplàncton viu i viable. Allà, sense llum per a la funció fotosintètica, les algues unicel·lulars no poden créixer, però sí que viuen, cosa que es desconeixia. Això indica que la velocitat de transferència des de les zones superficials il·luminades fins a les profunditats és molt més elevada del que crèiem. I, per tant, que la capacitat del fitoplàncton per atrapar CO2, malgrat l'amenaça de la radiació ultraviolada, és així mateix més efectiva del que se suposava fins ara.
- ¿Alguna altra dada esperançadora?
- També hem comprovat que l'Índic té més capacitat que els altres oceans per actuar com a embornal de CO2. En els fons d'aquest oceà pròxims a la plataforma continental africana hi ha una gran concentració de silicats, un nutrient essencial per al desenvolupament de les diatomees [algues unicel·lulars que tenen un paper en la cadena alimentària marina equiparable en importància al de les gramínies -blat, blat de moro, arròs, civada- en terra]. L'Índic és el gran desconegut dels oceans, el menys explorat per part de l'home.
- ¿Quin nivell internacional té l'oceanografia espanyola?
- Espanya és una potència en investigació oceanogràfica. El problema, fins ara, és que els equips d'investigació són petits i no actuen de manera coordinada. Tradicionalment, a Espanya hi ha pogut més la individualitat que no pas la comunitat científiques. Hi ha molts instituts i grups diminuts competint entre si en lloc de col·laborar en favor d'objectius comuns i més ambiciosos. L'Expedició Malaspina servirà per invertir aquesta tendència: ha demostrat els avantatges d'agrupar equips i esforços, no només espanyols, sinó també d'altres països.
font: el periódico
