IAEDEN denuncia la nova carretera que vol travessar l'empordà
IAEDEN-Salvem l'Empordà, denuncia la tramitació del projecte d'una nova carretera a la comarca, que travessa la plana agrícola altempordanesa, pel tram de Siurana/Riumors a Castelló d'Empúries i, en una segona fase, a Peralada. Reclamen "un canvi en la política d'infraestructures viàries que segueix un model expansionista totalment desfasat i no contempla l'actual i futura situació del trànsit rodat ni la riquesa i biodiversitat que proporciona el paisatge agrícola"
COMUNICAT DE PREMSA:
Tramiten una nova carretera pel bell mig de la plana agrícola empordanesa
L'IAEDEN-Salvem l'Empordà presenta suggeriments al projecte d'una nova carretera que travessa la plana agrícola altempordanesa, pel tram de Siurana a Castelló d'Empúries, considerant la falta total de justificació, d'estudis d'alternatives i de criteris i avaluacions ambientals. Reclamem un canvi en la política d'infraestructures viàries que segueix un model expansionista totalment desfasat i no contempla l'actual i futura situació del trànsit rodat ni la riquesa i biodiversitat que proporciona el paisatge agrícola.
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha publicat el document previ ambiental del projecte “Millora general. Nova carretera. PK 375+200 de la C-31 a PK 34+000 de la C-260. Tram: Siurana–Castelló d’Empúries” (http://www.scribd.com/doc/105941322/Carretera), és a dir, un nou traçat que enllaça Siurana/Riumors amb Castelló d'Empúries.
L'objectiu final d'aquest projecte és la creació d’un eix secundari entre Vilacolum i Peralada passant per Riumors, Fortià, Castelló d’Empúries i Vilanova de la Muga.Aquest és el document previ a la redacció de l'estudi d'impacte ambiental per complir la normativa del Reial Decret Legislatiu (RDL) 1/2008, però, com malauradament ens trobem massa sovint, és molt evident que altra vegada es tracta d'un informe purament de tràmit que no estudia ni avalua res en profunditat.
Des de l'IAEDEN-Salvem l'Empordà critiquem la manca d'arguments basats en estudis previs per justificar la necessitat d'aquesta nova carretera que es presenta com a alternativa a l'actual carretera de Sant Pere Pescador que travessa el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Caldria, en primer lloc, verificar la intensitat mitjana de trànsit de la carretera del Parc i quin percentatge d'aquest trànsit prové de fora de l'àmbit local (L'Escala, Sant Pere Pescador i tots els seus càmpings, Empúriabrava, Roses,...) És evident que el trànsit local seguirà agafant la carretera del Parc i no seria factible pacificar el trànsit pel Parc Natural. Per tant, cal estudiar que aquesta nova carretera realment resoldrà el que pretén justificar.
L'estudi ambiental d'una nova carretera, que sempre comporta un fort impacte ambiental, requereix d'uns criteris i d'un ànim real de buscar el menor impacte ambiental possible. El document previ ambiental admet que no s'han “desenvolupat encara les alternatives a estudiar de manera que s'ha pres com a àmbit objecte d'aquest document previ la traça de l'ordre d'Estudi (núm.100603) i un espai de 500m per banda d'aquesta traça ” . Quin criteri ambiental és triar els 500 metres a banda a banda d'una carretera que encara no està estudiada? Trobem a faltar, com és massa habitual, criteris ambientals seriosos en el document previ ambiental.
En els suggeriments que hem presentat proposem d'avaluar, com a mínim, les següent alternatives per estudiar la viabilitat ambiental de la carretera.
Alliberament del trànsit rodat per l'est de Figueres:
Des de l'IAEDEN-Salvem l'Empordà hem demanat reiteradament l'alliberament del peatge al seu pas per l'oest de Figueres (com en el cas de Girona), així com el pas obligatori dels camions per aquest tram. D'aquesta manera s'aconseguiria una pacificació del trànsit per l'est de Figueres i es podria engolir de manera més eficient el trànsit que es genera a la zona de la plana de la comarca. L'alliberament del trànsit per la zona de la plana seria una alternativa ambiental real a la construcció de noves carreteres en un espai de gran interès agrícola.
Transport públic:
Davant la evident i garantida pujada dels preus de carburants i el comprovat perjudici pel medi ambient provocat pel trànsit rodat intensiu, les administracions segueixen apostant per un model totalment desfasat enlloc d'estudiar i desplegar uns plans de mobilitat basats en el transport públic. Reclamem la implantació d'un sistema de transport públic funcional i operatiu a la comarca: quin percentatge de trànsit rodat es podria estalviar si fos més efectiu el transport públic en autobusos?
Planificar dues carreteres paral·leles a poca distància i, a trams, amb el mateix traçat:
Segons el PTPCG (Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines) la carretera de la Pireta que passa pel Pla de Palmers (la carretera que dóna accés a Logis Empordà i segueix cap a Fortià) té previst un condicionament que, segons el seu títol IV, article 4.3, podria incloure “des de la millora significativa al desdoblament del tram”. Tenint en compte que la distància entre aquesta i la carretera en qüestió en un dels extrems és d'aproximament 3 km i en l'altre segueix el mateix traçat, quin sentit té fer dues intervencions paral·leles a tan poca distància? I, de nou, com es justifica la necessitat d'ambdues carreteres?
També volem destacar altres mancances en el document previ ambiental que no avalua una sèrie de paràmetres ambientals evidents:
- No avalua la protecció del sòl no urbanitzable segons el PTPCG.
- Encara que anomeni unes àrees d'interès faunístic i florístic en l'àmbit de la carretera, en la majoria de casos ni descriu la especificitat de l'espai ni l'ubica. Cal tenir en compte, que molt sovint aquestes àrees estan delimitades per la presència d'espècies d'alt rang de protecció i fins i tot catalogades en perill d'extinció. Aquests paràmetres s'haurien d'estudiar amb molt més detall.
- No avalua l'afectació de la zona protegida del PNAE propera a l'àmbit de la carretera, tant pel seu pas per Riumors com Fortià.
- No avalua la pèrdua del sòl agrícola. La plana agrícola de l'Empordà és una zona àmplia de forta productivitat agrària i ramadera. La configuració dels aqüífers subterranis la conforma com una zona rica i de gran potencial econòmic. Caldria avaluar el balanç ambiental entre pèrdua agrícola/ramadera i el traçat d'una nova carretera, que molt possiblement tingui alternatives reals i factibles.
Per tot plegat, demanem que es tramiti de nou aquest document amb més informació referenciada i que s'estudiïn alternatives reals. En la situació actual i futura que requereix una disminució del trànsit rodat, sobretot reclamem a la Generalitat, i a les administracions en general, de revisar la seva política de desplegament de noves infraestructures viàries.
Recordem un altre projecte totalment innecessari com és el de la Diputació de Girona de “condicionar” la carretera GIV-6102 que travessa el PNAE. I, com a nota final, volem proposar aquesta reflexió: Els governs ens recorden constantment que estem vivint una crisi econòmica absoluta i justifiquen així retallades en molts àmbits socials, cultural i ambientals. Potser enlloc de pressupostar i de planificar noves carreteres, s'haurien de resoldre les finances d'obres públiques ja acabades com per exemple, pagar les indemnitzacions pendents als propietaris expropiats de la C-31?
Empordà, octubre 2012
IAEDEN-Salvem l'Empordà
Per més informació:
Bàrbara Schmitt 696 021355
