imageimageimageimageimageimageimageimage

La ressaca del temporal

 L'esbornac al passeig del Molinet de l'Estartit Foto: ACN / /EL PUNT AVUI / E.AGULLÓ.

- Va malmetre la platja de la Punta de Roses i va crear esbornacs al Molinet de l'Estartit i al mirador de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols

- Les pluges fan que el nivell dels pantans pugi fins al 61%

 

El temporal marítim que va deixar a la Costa Brava onades d'entre tres i sis metres va començar a remetre i va deixar veure alguns dels danys que havia provocat. El temporal, el més fort des del dia de Sant Esteve del 2008, va malmetre la platja de la Punta de Roses, d'on va arrencar les palmeres, i va provocar destrosses al Molinet de l'Estartit i al mirador de Sant Elm de Sant Feliu. A Roses, l'alcalde, Carles Pàramo, va dir que havia estat un dels més importants a la badia i que demanaran ajuda a l'Estat per pagar desperfectes. Ahir es van endur les palmeres al viver municipal per replantar-les quan es refaci la platja. L'alcalde de Portbou, Josep Lluís Salas, va mostrar la seva preocupació per la inversió que hauran de fer després que el passeig quedés colgat de pedres.

 

Les destrosses de la llevantada a l'Estartit ja s'intuïen. Ahir al matí, els tècnics van poder accedir als dos espais afectats i es va confirmar la gravetat. En el cas del Molinet es va detectar una gran fissura al ferm, per on abans-d'ahir hi penetrava i s'escolava l'aigua de mar com un sortidor, en el tram que fins ara estava obert. A l'interior de l'espai tancat al trànsit des del 2001, es van detectar nous despreniments. Als Griells, el tram afectat entre els carrers Assutzena i del Gerani és just el que no es va reforçar després del 2008.

 

A Sant Feliu de Guíxols el temporal no va donar temps a arranjar les esquerdes de l'any passat als murs de contenció del mirador de Sant Elm. El projecte havia arribat divendres, i l'alcalde, Joan Alfons Albó, explicava que dilluns s'havia signat el permís per fer les obres, però dimarts a la matinada la paret va cedir, i amb ella set metres de barana, vorera i part del ferm de la parada del trenet. Ara negociaran amb l'asseguradora els diners per refer el mur i reparar les destrosses en un xalet situat a sota, abans de la temporada turística.

Informació elaborada per Joan Puntí, Emili Agulló, Esteve Carrera i Mar Vicente

 

Les pluges fan que el nivell dels pantans pugi fins al 61%

L'embassament de Boadella se situa al 86% i el de Sau, al 56,45%

 

Els nivells dels embassaments de les conques internes s'han vist notablement incrementats per aquest últim episodi de pluja, que va començar dilluns passat i que ahir els va deixar de mitjana al 61% de la seva capacitat. L'embassament de Boadella, a Darnius, és un dels que han augmentat de nivell de manera més espectacular, ja que s'ha situat al 84,56%, i això que dimecres a la tarda vorejava el 51% i l'estiu passat tenia reserves per poc més d'un any. Les dades de pluja acumulada ajuden a explicar la crescuda de rius. Per exemple, a Albanyà (Alt Empordà) es van registrar 338,8 l/m²; a Sant Pau de Segúries (Ripollès), 194,8 l/m², i a Mieres (Garrotxa), 253,3 l/m².

Aigua a les capçaleres

Bàsicament el que ha passat és que ha plogut intensament a les capçaleres dels rius. Si ens situem a les comarques gironines, les del Ripollès són vitals per emplenar els embassaments, com passa també si plou al Berguedà o Osona, on l'embassament de Sau va registrar ahir un nivell del 56,45%.

Fent una ullada a les dades d'anys anteriors, veurem que l'estiu meteorològic passat –és a dir, el període que va de l'1 de juny al 31 d'agost– va ser un dels més secs de les últimes dècades a les comarques gironines, i des de llavors les precipitacions havien estat minses. Calia, doncs, un episodi profitós que regués les capçaleres.

Durant l'estiu meteorològic passat, a bona part de la demarcació va ploure entre un 50% i un 30% menys que la mitjana durant aquest període. Per fer-nos-en una idea, i només a la zona dels Aiguamolls de l'Empordà, les precipitacions es van acostar més al que és habitual. En canvi, al litoral del Baix Empordà i la Selva i el sud del Gironès la diferència va ser encara més accentuada.

 

font. elpuntavui