imageimageimageimageimageimageimageimage

Peixos 'salvatges' engreixen les espècies d'aqüicultura

Piscifactoría de salmón. Imagen: Norsk Havbrukssenter.

Una anàlisi dels pinsos detecta restes d'animals extretes directament del mar, en lloc de descarts

 

Els pinsos per a peixos inclouen als seus components espècies marines d'alts nivells tròfics, en part procedents directament de pesqueries extractives, cosa que contravé el principal objectiu ecològic de l'aqüicultura, és a dir, reduir la pressió humana sobre els recursos salvatges. "Els peixos de cultiu haurien de ser alimentats amb descarts pesquers i tendir cap a les proteïnes vegetals, però no sempre és així", lamenta Alba Ardura, investigadora de la Universitat d'Oviedo que ha analitzat genèticament diversos pinsos comercials.

 

Encara que cap llei la prohibeix, aquesta pràctica no és sostenible, insisteix la biòloga. "Si aquestes proteïnes s'obtenen de pesqueries extractives, l'aqüicultura deixa de ser una alternativa a la sobrepesca i passa a contribuir-hia", assenyala. Un dels problemes de l'aqüicultura és que els consumidors prefereixen les espècies més carnívores, com el salmó.

Ardura i altres investigadors del Departament de Biologia Funcional de la Universitat d'Oviedo han analitzat genèticament pinsos comercialitzats a Espanya i destinats a cíclids d'aquari, salmons i peixos marins d'aqüicultura. La investigació s'ha publicat a la revista Fisheries Research.

 

 

Seqüències d'ADN

 

Després d'eliminar l'oli i els greixos del menjar, van obtenir seqüències genètiques d'ADN mitocondrial i les van comparar amb bases de dades d'espècies per intentar identificar-les. Els científics van detectar als pinsos vuit espècies de peixos marins salvatges. "No sabem en quina proporció es troben, però són presents amb seguretat", diu Ardura.

 

Encara que és impossible garantir-ho, els investigadors afirmen que sis de les vuit espècies detectades poden procedir de descarts pesquers, restes de peix sense utilitat en la indústria de les conserves i els congelats, perquè justament s'aprofiten molt en aquest sector. Es tracta de l'anxoveta peruana (Engraulis ringens), l'espasí (Sprattus sprattus), el bacallà del Pacífic (Gadus macrocephalus), el merlà (Merlangius merlangus), el sorell (Trachurus symmetricus) i el verat austral (Scomber australasicus).



Sonso i areng comú

 

No obstant, les dues restants espècies es comercialitzen fresques sense processar, "per això se sospita que la seva aparició en pinsos per a aqüicultura procedeix directament de pesqueries extractives", diu Ardura. Són els casos de l'areng comú (Clupea harengus) i el sonso del Pacífic (Ammodytes personatus).


La investigació suggereix que l'aqüicultura es manté en part per les pesqueries i que els peixos d'aqüicultura són alimentats per peixos salvatges venuts sense processar. La biòloga proposa revisar "urgentment" la composició de les farines de pesca per substituir-les per altres proteïnes.

 

font. el periódico