imageimageimageimageimageimageimageimage

Tonyines en llibertat!….. si, gràcies

Tonyines, gavians i baldrigues- projecte NINAM

ECODENÚNCIA

 

L’empresa Balfegó, un imperi basat en la captura, engreix i exportació de tonyina roja del Mediterrani, amb seu a L’Ametlla de Mar, ha decidit ampliar la seva oferta empresarial i ara es dedica a fomentar el maltractament de les pobres tonyines que han estat capturades i esperen a les seves gàbies tenir el pes i el greix suficients per a ser executades, en benefici de l’empresa.

 

El proper 6 de maig s’organitza la Tuna Race Balfegó, una cursa de natació entre les piscifactories de l’empresa i la platja de l’Alguer, a L’Ametlla de Mar, cinc kilòmetres i mig de distància.

 

La publicitat de l’esdeveniment diu textualment:

             “Nado entre atunes”:

  • Todos los nadadores que lo deseen podrán disfrutar de un tiempo aproximado de 15-20 minutos antes de la señal de salida para poder calentar. Los participantes que lo deseen podrán nadar ‘entre atunes’ dentro de las piscinas de Balfegó, de forma totalmente segura y hasta que la organización así lo permita.

Tanmateix, està oferint la possibilitat de realitzar el Tuna Tour, que consisteix en una excursió en un catamarà, a motor, que inclou la degustació de plats de tonyina roja, la visita a les gàbies-piscina i el bany en mig de les pobres tonyines. Per aquest concepte, l’empresa espera ingressar uns 400.000 € anuals, que se sumarien a la facturació anual que l’any passat va ser de 59 milions d’euros.

 

L’empresa Balfegó, per a qui no estigui familiaritzat amb la conservació del medi marí, és el més gran depredador de tonyina roja del Mediterrani, a la saga amb les que exploten les almadraves de l’estret de Gibraltar i la flota japonesa.

 

Balfegó incorpora les últimes tecnologies al seus vaixells, com La Frau i el Tio Gel: sondes, escànners, radars de gran potència a part de comptar amb l’ajut de satèl·lits que registren temperatura del mar i producció de clorofil·la. Sense parlar del recolzament donat per avionetes, actualment prohibides i d’una flota de fins a tretze vaixells tonyinaires de vàries nacionalitats, que recluta per a fer la campanya.

 

La tonyina roja (Thunnus thynnus) és un peix ossi que pertany a la família dels Scombrids. Des de l’antiguitat es coneix el valor nutritiu d’aquesta espècies així com la dels Túnids en general: palometes, bonítols, verats, etc…

És un dels pocs peixos que poden mantenir constant la temperatura del seu cos, gràcies a un meravellós mecanisme d’aprofitament del calor generat pels músculs, que s’anomena Rete Mirabile.

 

La seva anatomia els fa un dels animals més adaptats a nedar grans distàncies, podent assolir els 15 Km en una nit, a una velocitat superior als 7 nusos (3,9 mts/seg, aprox 14 Km/h).

Per a mantenir l’entrada d’oxigen a les brànquies han de nedar constantment a una velocitat mínima de 0,65 m/s.

El seu cor és 10 vegades més gran que dels altres peixos, en proporció, i els glòbuls roigs de la seva sang són nucleats. Malgrat això tenen un hematòcrit (percentatge de glòbuls vermells, blancs i plaquetes  del total de la sang) molt similar al nostre.

 

La fresa de la tonyina roja és estacional i trien les aigües properes a les illes Balears per a fer-ho, quan la temperatura d’aquestes és al voltant dels 24ºC. Les femelles alliberen els ous a la superfície mentre els mascles els fecunden amb el seu esperma. Assoleixen la maduresa sexual al voltant dels 8 anys (aprox. 1,9 metres i 120 Kg de pes). Si no se’ls captura, poden arribar a viure 15 anys.

 

La tonyina roja, per desgràcia seva, és l’espècie que posseeix un major aprofitament comercial: relació Cost (captura / engreix), Benefici (preu mercat).

 

L’estat de la població de túnids va entrar en una fase crítica a finals dels 90′, cosa que va fer saltar les alarmes arreu del món, sobretot pel que fa a la tonyina roja. Organismes com l’ICCAT (International Commision for the Conservation of Atlantic Tunas) fundat al 1969, va forçar als països membres a fixar quotes de pesca i a iniciar treball de recerca per a recuperar el que es temia era irrecuperable.

 

En la última dècada, la recerca impulsada sobre la tonyina roja ha servit per conèixer l’estat de la població mundial i dels diferents caladors, malgrat que any rere any els països signant de l’acord creguin que no hi ha prou dades per a saber si és una espècie amenaçada i per tant susceptible de ser pescada. Una dada, la quota fixada per a Espanya pel 2012 és de 12.900 Tm en total (per la tonyina roja), que sense tenir en compte l’engreix i a preu mig de sortida a la llotja de Tokio (principal negociadora d’aquesta espècie) representa uns ingressos bruts de 900 a 1.000 milions d’euros.

 

La normativa vigent per a les instal·lacions d’aqüicultura està regulada per la Llei 2/2010 de 18 de febrer, de pesca i acció marítimes. Aquesta ens diu el següent:

 

Article 5

 

Finalitats

Aquesta llei té les finalitats següents:

a) Vetllar per l’explotació racional i responsable dels recursos marins, afavorir-ne el desenvolupament sostenible i adoptar les mesures necessàries per a protegir i regenerar aquests recursos i llur ecosistema, amb respecte a la normativa ambiental i fomentar la coordinació amb els organismes i administracions competents en la matèria.

 

Article 45

Disposicions generals

1. Correspon al departament competent en matèria de pesca i acció marítimes de regular la pràctica d’una aqüicultura racional, sostenible i competitiva, i de fomentar-la.

..

d) L’aplicació de les bones pràctiques d’aqüicultura, d’acord amb la normativa vigent.

 

Tenim la sort de viure en una societat que promulga lleis de protecció dels animals, pioneres al món sencer. Concretament el Decret Legislatiu 2/2008 de 15’abril pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Protecció dels Animals, ens diu en el seu Article 2 (Finalitat i Principis):

 

2.1 La finalitat d’aquesta Llei és assolir el màxim nivell de protecció i benestar dels animals, i afavorir una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals.

2.2 Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar.

2.3 Ningú no ha de provocar sofriments o maltractaments als animals o causar-los estats d’ansietat o por.

 

Bé doncs, aquesta llei ha estat promulgada per a tots i totes els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, sense excepció. Però sembla que a aquest país, com a l’estat del que som deutors, hi ha ciutadans més iguals que d’altres, com diria G. Orwell.

 

No n’hi ha prou amb capturar uns éssers vius que viuen lliures només per la cobdícia d’alguns, que ara, en ple segle XXI i havent gairebé prohibit les curses de braus del nostre país, hem d’assistir impassibles al maltractament gratuït d’uns animals que prou pena tenen d’ésser saborosos?

 

Tonyina saltant lliurement a Cap de Creus

 

Almadrava, és la paraula que designa el tipus  de pesca que es practicava a molts llocs de la Mediterrània per a capturar les tonyines, que consisteix en un parany on hi cauen els peixos, per a posteriorment matar-los a cops de pal. Aquest és el significat de la paraula Almadrava, d’origen àrab i que vol dir “matar a cops de pal”.

 

Però nosaltres tenim també una paraula: “Atonyinar”, que vol dir donar una pallissa i que s’esdevé, precisament, de la forma que tenim de matar aquests animals.

 

Per tot l’esmentat, des de Projecte NINAM mostrem el nostre rebuig a les referides activitats de natació amb tonyines, més pròpies d’espectacles de fira que d’empreses que s’autoproclamen “sostenibles”, i instem a les autoritats per a que prenguin mesures al respecte, a l’empara de lleis vigents i de la conducta respectuosa i civilitzada que s’espera tinguin els nostres representants.

 

Escrit per Projecte NINAM